Bàsquet Entrevistes Futbol

Conviure amb la incertesa també en l’esport

Sense comentaris

Entrevista a Laura Bernà, psicopedagoga. 

Conviure amb la incertesa també en l’esport ens pot ensenyar moltes coses. Des dels que competeixen a l’esport de base fins als que ho fan a l’elit, tenen el repte d’acceptar fins a on pot arribar el control del nostre entorn. Viure el dia a dia és una frase que no pot faltar a cap manual d’autoajuda. Seria extraordinari poder dedicar-nos exclusivament a l’aquí i l’ara; tant extraordinari com utòpic. Així ho era en temps pre pandèmia i aquesta pandèmia ho ha accentuat.

Cap a finals d’octubre el Joventut de Badalona va viatjar a Kazan per disputar la 5a jornada de l’Eurocup. Allí es van començar a detectar casos de Covid-19 dins de la plantilla. L’entorn d’un equip, amb la seva dinàmica, acaba essent pràcticament una bombolla i això provoca sovint l’expansió del virus. Com a col·laborador en els partits de La Penya, vaig patir incertesa per saber quan reprendríem la competició i quins perjudicis comportaria aquesta aturada.

Però si jo tenia por, intentava empatitzar què sentirien els atletes sumant-los la malaltia que estaven patint. Per posar-me a la pell dels jugadors de la plantilla he volgut parlar amb la Laura Bernà, psicopedagoga i directora de La Casa Mare. Això és el que m’ha explicat:

La incertesa ens provoca por, que cal gestionar

Per saber com afecta la incertesa en les nostres rutines primer cal saber què ens provoca. En general, la incertesa ens provoca por i és aquesta emoció el que hem d’aprendre a gestionar per tal de poder viure amb la màxima plenitud possible.

En realitat, la incertesa està present en tot, no és un aspecte nou a les nostres vides però sí que ha agafat més rellevància amb la pandèmia. De fet, la incertesa està en cada partit, en cada cursa o en cada combat: pots estar molt ben preparat individualment, però a nivell d’equip aquell dia no aconseguir ser superiors a l’adversari, pots tenir imprevistos a nivell climatològic que provoquin alteracions en la competició, pots no sentir-te al 100% físicament just el dia en què cal demostrar- ho… tot això repercuteix directament en el resultat d’alguna cosa en la qual tu has estat treballant molt.

I el que pots controlar és precisament apreparar-te per a la competició, pots controlar voler donar el millor de tu i treballar per estar a l’altura, però no pots controlar l’equip, ni el temps, ni controles el teu cos al 100%. La incertesa implica acceptar que no podem controlar cap situació. No ho podíem fer abans de la pandèmia, però el fet d’haver estat confinats i l’impacte del Covid-19 ens ho ha fet acabar d’entendre.

Acceptar que tu només pots controlar les teves accions

No controlar implica acceptar que tu només pots controlar les teves accions. No pots controlar les accions ni reaccions de la resta, així com tampoc pots controlar les situacions que es donen a la teva vida ni al teu voltant. Vivim en una societat on tot va molt ràpid i estem acostumats a tenir les coses molt ben lligades i planificades. És per això que acostumar-se a la incertesa més o menys fàcilment dependrà de la necessitat de control que tinguis i de com gestionis la por.

Acceptar la situació en la qual ens trobem per la Covid-19 no implica no tenir por. Tenir por és natural i positiu per a la salut mental sempre que aquesta por et permeti continuar endavant. Acceptar la situació implica que la por que tens serà adaptativa; tot i tenir por al desconcert seràs capaç de viure sense angoixa, valorant i gaudint allò que tens en aquest moment present. Una mala gestió de la por, en aquest cas, és causada per voler controlar tot el que no està a les nostres mans. Preocupar-se d’aspectes i situacions que no podem canviar pot comportar estrès, nervis, ansietat, malestar general, etc.

Com podem gestionar la por a infectar-nos

Conviure amb la incertesa també en l’esport implica acceptar una major exposició al virus. La por a infectar-nos s’haurà de gestionar tenint present què està a les nostres mans i què no. Però en aquest cas cal tenir present que, en la gran majoria d’atletes d’elit i amateurs, la por al contagi és doble: d’una banda hi ha la por a infectar-nos nosaltres mateixos/es – gestionant no només el fet de no poder competir durant el temps que marqui el protocol sinó també gestionant el fet de no saber de quina manera la Covid-19 pot afectar el nostre cos. D’altra banda, hi ha la por a contagiar als altres, amb les greus conseqüències que això pot comportar al grup on competim.

Cap esportista abandona la seva vocació per por a lesionar-se

La «nova normalitat» ens ha portat situacions que poc tenen a veure amb què enteníem per normalitat fa nou mesos. Però la realitat és que aquesta és la situació que tenim ara. Adaptar-nos a la situació implica aprendre a viure amb la possibilitat d’emmalaltir. És una possibilitat existent sempre, no només amb la Covid-19 de la mateixa manera que competint en el món de l’esport hi ha la possibilitat de lesionar-se. No hi ha pràcticament cap esportista que abandoni la seva vocació per por a lesionar-se. De la mateixa manera, cap persona hauria de tenir por a viure per la possibilitat d’emmalaltir.

Per tant, aprendre a conviure amb la incertesa és un exercici de pràctica constant d’anar entenent que vivim en un únic temps: el present. Viure projectant en el futur ens genera voler assolir uns objectius o unes expectatives que, a vegades, no són assolibles o no surten de la manera com ho havíem imaginat. Aprendre a conviure amb la incertesa, en aquests moments, també és un exercici de donar més valor sobre què som com a persones i a què tenim. I en aquest cas no parlem de coses materials sinó d’allò que cal gaudir perquè dona sentit a la nostra existència: la salut, les persones més properes i el fet de poder continuar competint, tot i que potser no de la manera com un/a esperava.

Deixa un comentari

El teu email no es farà públic.